Fent dissabte a una casa romana: La neteja domèstica.

La neteja dins les cases també tenia una interpretació social. La casa rica, la domus, havia de lluir totes les seves riqueses i luxes. La brutícia era senyal de falta de dignitat, per molt nets i polits que intentessin ser els pobres o la classe mitjana. La pulcritud portava a la riquesa, la pobresa extrema era sòrdida, així doncs, la higiene era un objectiu secundari.

Fotograma de l'audiovisual Baetulo virtual 3D (Dorkota Disseny) al Museu de Badalona.

Els textos de l’època no s’esplaien gaire respecte a qui realitzava aquestes tasques perquè eren tasques esclaves, en concret del atrienses, el grup d’esclaus encarregats de la cura de l’atri. Només això ja fa pensar en la importància que tenia la neteja de la casa, i en l’efecte que faria a qui entrava a la casa precisament des de l’atri. Només es delegava la neteja a altres esclaus quan els primers estaven massa enfeinats. De fet, tenir almenys un esclau no era un luxe, sinó una necessitat per tal de tenir cura, com a mínim, de la neteja i de la cuina.

Podríem pensar que normalment eren tasques femenines, però només perquè, com ja hem dit, hi ha molt poques dades sobre aquest tema. De fet, és Columella qui comenta que és la natura mateixa de les fèmines la que les empeny a aquestes tasques. Les comèdies de Plaute i obres posteriors critiquen el fet de netejar la casa només quan hi ha visites. Els breus comentaris sobre la neteja són gairebé proverbials; treure teranyines, netejar columnes i paviments, i l’especial menció que reben les vaixelles.

Les xinxes i les paneroles eren molt comunes a les insulae, per la manca d’esclaus dedicats a la neteja però, sobretot, per la pobresa dels materials de construcció (palla i fusta). Els acabats de les domi (mosaics i enrajolats) evitaven la proliferació d’aquests insectes. Però recordem que moltes insulae s’aixecaven damunt de cases benestants, que eren la seva planta baixa, i que els paviments de les insula sovint no permetien una neteja humida.

Evitar els insectes també resultava difícil, si la neteja dels espais de la casa es reduïa a treure la pols i a escombrar ja que, pel que sembla, fregar amb aigua no era una pràctica habitual. Per netejar paviments generalment només es feien servir escombres, recollidors, esponges, draps i serradures.

Amb serradures i escombres de fulles de palmera, o de diferents arbustos, es netejaves les zones àmplies. Les esponges, amb aigua, eren per taules o columnes i superfícies petites, però també per les superfícies delicades com els mosaics.

Suposen els historiadors que la neteja humida dels paviments devia ser més freqüent en aquelles estances on la presència d’insectes devia ser més molesta: dormitoris, menjadors i cuines.

Reconstrucció ideal de la domus de Can Llauder (Mataró).