El 15 de Febrer era la festa de
la Lupercalia, es dedicava a Faune déu de la fertilitat, Faune era
anomenat també Lupercus (“el
qui protegeix del llop”) i era invocat pels pastors per protegir el
bestiar.
Durant el regnat de Ròmul, les
romanes es varen veure afectades d’esterilitat i l’oracle de la
deessa Juno proclamà: “Mares
del Laci, que sigueu fecundades un boc pelut”. Així comença el ritual anual
sacrificant un boc a la cova del Lupercal (on la lloba alletà Ròmul i
Rem). Després el sacerdot feia un fuet amb la pell de la víctima i el cedia als
Luperci, un grup de nois joves nus (que també duien la cara bruta amb la sang
del boc) perque poguessin perseguir i fuetejar a les dones que volien ser
mares. Ja veieu que sempre han existit històries fantàstiques per explicar d’on
venen els nens; de París, els portava la cigonya.
Ovidi explica al llibre segon dels Fastos que gràcies a la intervenció
de Juno, protectora de les dones i la seva fertilitat, les dones podien
engendrar fàcilment, com si al bosc de la deessa les copes dels arbres sagrats
estiguessin plenes de nius amb nens i les dones que allí acudissin només
haguessin de triar el seu.