El
mercat d’esclaus era l’oficina del SEPE de fa 2000 anys ja que, per les classes
benestants, el treball era denigrant. De fet, exagerem una mica, perquè hi
havia molts homes lliures que realitzaven tot tipus de tasques remunerades.
Les
condicions de l’esclau o res mobile
(objecte movible) definien el seu preu, però també el definien les seves
habilitats i coneixements. Els esclaus d’origen estranger eren gravats amb
impostos especials ja que, generalment, eren considerats treballadors
especialitzats o especials. Si l’esclau tenia les orelles foradades era senyal
d’origen oriental.
La
venda es realitzava en un lloc elevat, assenyalat amb una llança ben visible.
Cada esclau tenia els peus blanquejats amb guix, possiblement per distingir-ne
millor l’alçada en la distància, però potser també per no perdre’ls de vista
durant els trasllats. La mercaderia era presentada emparellant els esclaus per
alçada i color, com els cavalls. Penjat del coll portaven el titulus, cartell de fusta que els descrivia:
Caràcter de l’esclau.
Habilitats i coneixements.
Defectes.
Edat.
Procedència.
Malalties.
Tendències: suïcidi, fugida,
robatori...
L’esclau amb pileus (gorra frígia o barretina) era un
esclau sense garantia.