Socis extraordinaris.

Fa uns anys van saltar a la fama els "immortals", cos d'elit del exèrcit de Xerxes I, el rei persa, gràcies al cinema i la pel·lícula 300. Avui volem donar a conèixer els "extraordinaris" de l'exèrcit republicà.

Durant la república, l’exèrcit romà s’alimentava amb soldats de pobles aliats llatins, els socii. Aquests s’organitzaven militarment en alae. Cada ala tenia el mateix nombre de soldats que la infanteria de la legió romana, però el doble de cavalleria; era constituïda per 20 turmae ("eixams”, esquadrons de cavalleria) i 10 cohorts* d'infanteria, dues de les quals eren conegudes com els extraordinarii. De fet, constituïen 1/3 de la cavalleria i 1/5 de la infanteria aliada. El seu nombre es difícil de precisar perquè, si fem cas a Polibi, les unitats aliades es formaven només amb homes de cada poble o nació i, per tant, el seu nombre depenia de la quantitat d'habitants de cada regió.

Els millors soldats dels socii, comandats per ciutadans romans (praefecti sociorum), eren una força d’elit independent a disposició del cònsol. Habitualment eren els que encapçalaven la marxa i, en cas de retirada, es disposaven ràpidament a la rereguarda. Aquests soldats extraordinaris eren seleccionats entre els millors dels millors dels exèrcits aliats, i només ells podien acampar al costat de la tenda del cònsol, on estaven a la seva disposició com a guàrdies. Sorprèn que, durant la batalla, es formaven amb la resta dels seus compatriotes.

 *En els seus inicis la cohort era una unitat administrativa, tàctica de combat de la legió romana de variable composició, nombre de maniples i subdivisions