Anava l’altre dia
amb en Polibi en el metro cap a la feina, quan va començar a explicar-me com es
construïen els campaments romans en època republicana; ho vaig trobar força
curiós.
Abans d'acampar
calia trobar una localització adequada, això només podia ser tasca
d'exploradors especials, centurions i tribuns militars. Havien d'escollir un
espai obert preferiblement elevat i sense obstacles on l’enemic es pogués
amagar. El campament s’hauria d’estendre en 700m2, i la tenda del
cònsul, assenyalada amb una bandera blanca, havia de ser el lloc amb millor
visibilitat.
La resta de les tendes, de diferents comandaments i tropes (extraordinarii,
per exemple), eren organitzades ortogonalment i permetien el més absolut
control de moviments dins del campament. El castrum
o campament quedaria dividit en quatre sectors gràcies als 2 carrers
perpendiculars que es creuaven al praetorium
(tenda del cònsol) i portaven a les 4 portes exteriors. Dins del perímetre i
per la seva importància, la font d’aigua era marcada amb una bandera roja. Tota
legió i manípul estava doncs perfectament ordenat i regulant dins del
campament.
El castrum acabaria envoltat d’un fos de
gairebé un metre de fondària per un metre vint d’amplada. Amb la terra extreta
es creava un terraplè o agger al costat
interior del fossat. Dues legions construïen les defenses a la part frontal i
unes altres dues la part posterior, les proteccions laterals eren tasca de les alae,
dreta i esquerra respectivament, tot coordinat per centurions i tribuns
militars.
Si el campament
era massa a prop de l'enemic, les defenses havien de ser més fortes, assumpte
difícil d’aconseguir mentre sofrien atacs durant les obres. En aquesta
situació, un cop escollit l’emplaçament; la cavalleria, la infanteria lleugera
i la meitat de la infanteria pesada formaven en posició de combat davant
l’excavació del fossat, davant les posicions enemigues. Les provisions i la
resta del exèrcit es quedava darrere muntant el campament i les defenses. La
primera línia de defensa només es retirava, i progressivament, a mesura que
avançaven els treballs. En aquesta situació el fossat era més profund, amb 2,70
m d’alt i 3,60 metres d’amplada. En el terraplè es clavaven les estaques de
fusta que carretejaven els soldats durant la marxa per formar una empal·liada.
Les primeres
tendes eren a 60 metres del agger,
aquest espai era l’intervallum i
protegia les tendes dels projectils enemics, però també era el lloc on es
formaven les tropes abans de sortir del campament a combatre.
En realitat
aquests campaments només protegien d’atacs sorpresa, no haurien aguantat un
veritable setge. De fet si l’atac era detectat, la reacció romana era treure
les tropes fora del campament.