Són diversos els camps semàntics que podríem tractar per reclamar la
importància que es mereix l’etimologia. Podríem parlar de dinosaures, però una
de les intencions d’aquest blog és buscar la continuïtat històrica, per tant no
hi ha gaire espai per parlar de criatures extingides. D’altra banda, no n’hi ha
gaires temes tan quotidians com una visita al dentista.
La idea per començar aquestes línies m’arribà durant una revisió dental. Per
moltes vegades que hagi estat en un dentista, cada cop sembla més una experiència
extraterrestre. La tecnologia al seu servei es troba cada cop més i més desenvolupada:
butaques que gairebé es mouen soles, radiografies instantànies computeritzades i
pantalles d’ordinador són només el més visible. Si amb això no n’hi ha prou per
pensar que t’ha abduït el Sr. Spock, els especialistes amb la boca tapada
sembla que parlin Klingon... O això semblarà a qui no tingui cap noció de grec
o de llatí. No ens ha de sorprendre que en el lèxic dels dentistes no hi hagi
cap mot que comenci amb les lletres J, K, W, Y, Z, ja que no eren pròpies de
cap d’aquestes llengües mortes.
De fet, molts de nosaltres hem patit odontàlgia (mal de dents o de
queixals), una exodòncia (extracció dental) o cariogènesis (allò que fomenta
les càries) i no ho havíem dit mai així. Efectivament, és un idioma diferent del
que es parla a les consultes mèdiques, però avui donarem algunes pistes per no
perdre’ns en aquest univers.
És evident que gran part del lèxic mèdic és d’arrels clàssiques, de fet, la
ciència que tractem avui gaudeix de denominació pròpia tant en llatí com en
grec; al professional que cuida de la nostra boca el podem anomenar dentista
(de l’arrel llatina dens, dentis i la terminació –ista que designa un professional o
especialista) o també odontòleg (odontos
en grec vol dir dent i logos significa
estudi). Literalment, un seria l’especialista de les dents i l’altre l’estudiós
de les dents. Des d’aquest plantejament vegem, per començar, alguns derivats.
Del llatí dens, dentis, tindríem,
òbviament, dent; dentició o conjunt de dents naturals (-ció, acció i efecte); dentífric (fricare, fregar o restregar); dentina o part dura de la dent
coberta d’esmalt a la corona i de ciment a l’arrel (-ina, substància). També del llatí ens ha arribat la paraula àpex o
extrem de l’arrel de la dent; àpextomia, extirpació de la punta de l’arrel d’una
dent a través de la geniva (–tomia,
extirpació). Halitosi també ve del llatí halitus
("alè"), i el sufix del grec antic (-sis), que indica procés.
Però hem d’anar amb compte: algunes paraules ens poden enganyar, com cementum, terme absolutament actual que
defineix l’estructura molt fina, semblant a l’os, que cobreix l’arrel i la fixa
a l’os. Recordem que el ciment era anomenat opus
caemencitium pels antics romans.
Del mot grec odonto podem
començar amb odontologia (estudi de les dents i malalties associades); anodòncia
o absència congènita de dents (an-
absència en grec); hipodòncia o absència innata d’una o més dents (hipo-, menys); endodòncia: tractament de
l’arrel i del nervi de la dent (endo,
interior); ortodòncia: alineació o correcció de les dents desalineades o mandíbules
mitjançant correctores dentals o cirurgia
(orthos, rectes o ordenats). De fet,
és un tipus d’ortopèdia (paideia significa
educació o formació); prostodòncia o pròtesi dental, reemplaçar les dents perdudes
amb materials artificials, como un pont o una dentadura postissa. La llista pot
ser interminable, però n’assenyalem ràpidament alguns més:
Macrodòncia: tenir dents que són més grans del que és normal, i microdòncia
el contrari.
Microglosia: menudesa de la llengua (glosia,
llengua).
Però del grec també ens arriba bruxisme; carrisquejar o serrar les dents de
manera involuntària (brycho significa
mossegar).
Però l’estrella de la festa, el mot que va inspirar aquest article, és:
ORTOPANTOMOGRAFIA
Terme tècnic composat de mots grecs i llatins:
ORTO: Ordre.
PAN: Tot.
TOMO: Per parts.
GRAFIA: Imatge.
Nom específic de l’exploració radiogràfica de tota la cavitat bucal i estructures
properes. Els terraqüis podríem dir-ne “imatge completa de tota la boca”.
Però, com dèiem en començar, la ciència odontològica avança ràpidament, molts
tractaments i moltes tècniques actuals es defineixen amb mots anglosaxons. És
fàcil adonar-se que això és conseqüència de la creixent presència de la llengua
anglesa en la nostra societat, i no es deu pas a la incapacitat de les llengües
clàssiques de respondre a aquesta necessitat.
A continuació, alguns exemples:
Bleaching o
emblanquiment: tècnica per decolorar una dent tacada.
Inlay o incrustació: restauració fabricada en
laboratori per reomplir una cavitat i que s’adhereix a la dent. Les
incrustacions generalment són d’or o de porcellana.
Stripping dental o reducció interproximal (IPR): és
un procediment utilitzat en els tractaments d'ortodòncia que consisteix en la
reducció de l'amplada de les dents. És un procediment molt conservador que
permet solucionar problemes, principalment d'espai, durant el tractament
ortodòntic.
Bonding: Aplicació d’una resina a una dent para canviar
la seva forma i/o el seu color. Bonding també pot referir-se a una tècnica d’adhesió
a les dents per aparells ortodòntics o algunes pròtesis parcials fixes.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada